|
Escrit per Jaume Barrull Castellví
|
|
dijous, 29 de gener de 2009 01:41 |
|
viure dels records és d'una placidesa falsa, una fugida cega que ens portarà inevitablement al buit abismal, amb la mirada perduda al propi passat que resta immòbil observant com ens precipitem, com ens quedem embadalits en una pel·lícula censurada que endolcim perquè ja no existim. I malgrat tot, guardar-los a la butxaca i acariciar-los de tant en tant és, senzillament, indispensable i agradable.
***
|
|
|
Escrit per Jaume Barrull Castellví
|
|
diumenge, 18 de gener de 2009 02:00 |
|
Utilitza exclusivament paraules senzilles, no gastis només de flors discretes, d'espècies tímides, digues clavell, de tant en tant, sense que importi gaire, puja a la muntanya, digues cargol, o, si no plou, sargantana. D'aquí dos o tres cents anys et trobaràs perfectament, seràs la tarda.
(m'ho han enviat els d'Arç cooperativa i és d'Enric Cassasses)
***
|
|
Escrit per Jaume Barrull Castellví
|
|
dimecres, 7 de gener de 2009 02:00 |
|
potser podria embotir tots els quilos de música que tinc en un llàpis de tantes gigues que demà ja seran poques. Però mai substituiran el fet fetitxista del vinil i la seva càlida sonoritat de fregit antic.
***
|
|
|
Escrit per Jaume Barrull Castellví
|
|
dijous, 15 de gener de 2009 02:00 |
|
Els reis olotins, potser preocupats per la manera com entenem el pròxim orient, els seus orígens més enllà del petroli i el cel estrellat, van dur-me un còmic deliciós. És d'aquelles obres que t'arriben a l'ànima i l'arrossegues durant l'estona que pots perquè no pots deixar d'arrossegar-lo per acabar-lo. Tota una lliçó d'història, humanisme i esperança a través dels ulls d'una nena que es fa adolescent i entra en la joventut durant el tercer terç del segle XX a l'Iran. Senzillament boníssim.
***
|
|
Escrit per Jaume Barrull Castellví
|
|
dimarts, 23 de desembre de 2008 02:00 |
|
Voregem perillosament les dotze, tastant les pessigolles del contrarellotge i he desat la càpsula d'avui a la carpeta dels provisionals, pendent de l'any nou i destinada, tampoc us enganyaré, a córrer i escampar-se per la xarxa gràcies a tu, no? Aquest era el joc malgrat no era el tracte i ara potser penses que sóc un trampós. Si fossis innocent t'esperaries el dia del teu sant i pensaries guaita aquest que n'és de bromista. Els tòpics, veritats entre cometes i plens de peròs, són així de cruels i ja n'hem fet trenta. Com a la vida, (que els dies passen i ningú pot dir-me que seré tant feliç com ara per molts hiverns), no vull pas plantar-me aquí. Ni en l'edat ni en el pecat ni en altercat. Un parèntesi, un respir, un altre horitzó i un deixar-se anar i potser millor que ens aturem, mirem, busquem en el mapa que ningú no t'ha venut perquè te l'has imprès tu mateix i ara sí, això no queda aquí. Divertit, a voltes angoixant i delirant i tothora apassionant. Va com va i menjarem per festes, brindarem a la vostra salut i tu què diries que hi ha dins la capsa? Potser un paper escrit a mà on només podries llegir-hi gràcies al jordi, l'helena, el cisco i tots vosaltres per haver-me ajudat a muntar aquesta pàgina, per captar les essències i fer unes il·lustracions brutals i també, perquè aquest era el sentit i una bona raó, per llegir i gaudir i pensar a veure quan arribarà el següent conte? Aviat, no hem plegat, només un descans i a partir d'ara un altre ritme. Fins ara.
***
|
|
|
|
|
<< Inicia < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>
|
|
Pàgina 10 de 17 |
