No ploraré però sap greu. Recordo Rubianes solamente a Bellpuig i riure tant que em feia mal la mandíbula i la panxa, així que no cal dir res més si d'això es tractava.

***

Hi ha discos que a la primera diries que no et fan el pes. Si en el seu dia vas enamorar-te del so càlid i melangiós a mig camí entre les tonalitats mexicanes i el rock suau de Texas, de gravacions com Feast and Fire, Hot Rail o Black Light dels Calexico... quan et compres el Garden Ruin penses que t'han enganyat. Després l'aparques, te n'oblides, el recuperes, li dones una tercera, una quarta i una cinquena oportunitat fins que poc a poc t'adones que és boníssim i et lamentes d'haver-lo menystingut tant temps. Hi ha joies que mai no és tard per retrobar-les.

***