(publicat al dominical Lectura del diari Segre el diumenge 20 de desembre de 2009)

Fa unes setmanes van detenir més d'una trentena de persones basques acusades de formar part de la cúpula de Segi, organització juvenil hereva de les també il·legalitzades Jarrai i Haika. El ministre Rubalcava va felicitar-se per l'operació assegurant que s'havia desmuntat la pedrera d'ETA. Aquesta vegada era la pedrera, altres voltes se'ls titlla de ser-ne l'escola i en tot cas, sempre, aquests joves són etiquetats de cadells (quan en diuen cachorros queda més contundent, en català queda més fi). Sigui com sigui, més enllà de la força mediàtica del concepte, em costa comprendre què vol dir, des d'un punt de vista jurídic, ser una pedrera terrorista. I és que agafant-me al símil futbolístic del ministre, hi ha decisions arbitrals que no m'encaixen.

Si la banda fos, per dir-ho d'alguna manera, com el primer equip del Barça, tots aquells que juguen en categories inferiors no són terroristes sinó potencials. De la mateixa manera que no tots els qui passen per la Masia acaben al primer equip, no tothom que milita a Segi ingressa a ETA. Per tant, la seva il·legalització i la detenció dels responsables és una mesura de prevenció; com que tenen molts números d'acabar sent terroristes, els detenim ara i ens estalviem disgustos. Ho són? Això és igual, el fet és que en un futur podrien ser-ho i l'Estat, previsor, s'anticipa als esdeveniments.

L'altra interpretació però, és la que sembla imposar-se amb la llei de partits a la mà: les organitzacions juvenils de l'esquerra abertzale no són futuribles, senzillament són. La distinció entre ser terrorista i legitimar-ne l'activitat es dilueix al mateix temps que cala el discurs que ho posa tot al mateix sac. A partir d'aquí, ETA ja no és el primer equip, ETA és més que un club. Tant hi fa si jugues a les categories infantils de futbol o ets titular a la final de l'Eurocopa de bàsquet; tant és si pagues quota a Segi, si poses una bomba o vas a les llistes d'una plataforma electoral municipal. Ja no existeixen partits o organitzacions juvenils que legitimen la lluita armada d'ETA, ara tots són ETA.

I de la mateixa manera que detenir trenta joves és escapçar la pedrera etarra, il·legalitzar una llista municipal de l'esquerra abertzale és evitar que ETA entri a les institucions. Perfecte, però si Segi i totes llistes, partits i plataformes electorals prohibides són organitzacions terroristes, perquè no detenen a totes les persones que hi militen o hi col·laboren? És una contradicció que es pugui formar part d'una organització terrorista i no ser terrorista, ser terrorista i no ser detingut o ser detingut tot i no ser terrorista. Potser sí que deu ser complicat empresonar cent o dos-centes mil persones, però sempre poden fer com Pinochet i convertir els estadis en camps de concentració per aplicar la seva llei amb totes les conseqüències.