no és gens fàcil l'abstracció, l'oblit, el deixar de banda el pensament que ho abasta tot d'una manera obscena. Aparcar-lo per fer, per respirar, per poder somriure quan l'esquives sigilós, despistant la seva força lenta i violenta. immaterial com el fet virtual, intangible i alhora feixuc, carregós, odiós i poruc.

***