(publicat al dominical Lectura del diari Segre el diumenge 8 de novembre de 2009)

Fa un parell de setmanes va venir el príncep Felip i la seva dona Letícia a inaugurar el Parc Científic de Lleida situat a Gardeny. Després dels esforços econòmics, físics i intel·lectuals que la sacrificada parella han invertit per fer possible aquest projecte, és just deixar-los l’honor de presidir aquest acte. Sí, potser sí que la Universitat i les administracions lleidatanes hi han posat de la seva part, però no es pot ni comparar.

Recordo un dimecres d’hivern, ara fa tres anys, que vaig pujar fins a Gardeny corrent. A vegades ja em passa, m’agafen èpoques de deliri esportiu i surto a córrer un parell o tres de cops a la setmana. Doncs era hivern i alternava el riu i Gardeny, un parell de rutes que m’havia fet a mida per no avorrir-me ni perdre’m. La llum ataronjada de les faroles jugava amb la boira pixanera, algun jubilat passejava el gos i ja eren pocs els cotxes que baixaven del parc i dels diferents serveis municipals que hi havia, i suposo que encara hi ha, instal·lats a l’antiga caserna. Doncs en arribar a la primera esplanada, allí on aparquen tots els que van a la discoteca d’estiu, vaig trobar-me un cotxe aturat amb els llums encesos, il·luminant en la fosca a una persona que feia una forat a terra. Amb una llanterna a la mà, una segona ombra semblava mirar uns plànols sobre el capó del cotxe. A primera vista vaig pensar que eren dos delinqüents enterrant un cadàver, però de seguida vaig descartar aquesta idea, massa fàcil. Vaig afluixar el ritme, la curiositat em feia pessigolles i m’hi vaig acostar fins adonar-me que eren el príncep Felip i la Letícia. Es veu que l’endemà havien de posar la primera pedra del Parc i s’havien compromès amb l’alcalde que ells personalment arranjarien el lloc per fer la cerimònia. Sí, aquell matí havien anat a Palència per visitar un convent de monges de clausura, una fàbrica de polvorons, un castell rehabilitat amb fons europeus i un bany de multituds monàrquiques. Però havien quedat que l’endemà posarien la primera pedra de Gardeny i ells mateixos volien fer-hi el forat. I és que el príncep és tant bon jan que diuen que va quedar-se un parell de mesos més a fer de manobra, suant per aixecar el parc, arromangant-se per carregar sacs de porland i fent cerveses als bars de la Mariola amb els companys de l’obra en sortir de treballar. Ell seria oficial de primera del ram de la construcció si s’ho proposés, però com que va fer carrera militar als tres exèrcits no l’hi va quedar temps. Tant és, la seva solidaritat amb els lleidatans no té límit, així que dono la raó als qui creuen que aquest tipus d’infraestructures del nostre país les ha de venir a inaugurar el príncep Felip de Borbó, Borbó com aquell que també és deia Felip i des d’una posició com la de Gardeny devia bombardejar Lleida. No, si encara li haurem d’estar agraït que enlloc de tallar caps talli cintetes inaugurals.