(publicat al setmanari la Directa el 28 d'octubre de 2009)

Diuen que ETA ha tingut el rei Joan Carles literalment en el punt de mira diverses vegades en els últims trenta anys. No sé pas què es deu sentir quan saps que movent un dit passes a la història, qui fos que va tenir-ne l’oportunitat tampoc va gosar comprovar-ne les conseqüències. Si es pretenia demostrar la pròpia força hagués estat un cop humiliant, si es tractava de fer trontollar l’Estat en general i la monarquia en particular, tinc  les meves reserves. Després d’un atemptat d’aquestes característiques el monarca, amb una mica de sort, passaria a ser un màrtir de la democràcia i la llibertat enterrat amb tots els honors. Sense perdre temps haguessin coronat el príncep Felip i ens hauria tocat viure sota un clima asfixiant d’exaltació nacional i tot plegat intueixo que m’hagués saturat. A més a més ens hagués tocat comprovar l’addicció monàrquica de bona part del país, i això sempre incomoda.

Així que des d’un punt de vista polític em sembla que era una estratègia massa impulsiva on haguessin aconseguit ben poca cosa a canvi d’un preu massa elevat a pagar entre tots.

Fem ficció, remuntem-nos a finals dels noranta. Aleshores l’hereu no semblava estar per la feina de buscar esposa, els monàrquics patien per si quedaria per vestir sants i tothom sap que un rei solter no acaba de fer el pes, aixeca sospites. En aquest context doncs, si ETA hagués optat per atemptar contra Felip, la fi de la monarquia hagués estat una qüestió de temps. Tard o d’hora la corona hagués caigut en mans d’una parella (l’Elena i en Marichalar) més aviat difícil de qualificar, diguem que estèticament discutible i d’un nivell intel·lectual escàs. El príncep màrtir seria un record d’enyorança, la realitat seria crua i la reina ja no faria tanta gracia. Potser és l’única que manté els lligams nobiliaris perquè un s’ha casat amb una presentadora i l’altra amb un jugador d’handbol, però la sang aristocràtica és evident que està poc oxigenada. I ja no seria una monarquia elegant, guapa i moderna, així que la gent potser no gosaria criticar-los obertament, però la desafecció seria evident i el prestigi decadent. Hagués caigut per si sola, un final poc èpic però més reialment més humiliant.