Una vegada van comentar-me, citant un clàssic que no recordo, que la vida és un joc d'atzar i necessitat. Ho anoto perquè és l'única explicació que tinc per entendre com he aconseguit que em publiquin articles, reportatges i entrevistes en mitjans de tirada general. Aquestes col·laboracions són, per a mi, la peça que em faltava per acabar de mesclar la mirada sociològica, la pinzellada literària i la ironia heretada (la família pesa més que no sembla). Quan no esperes res tot t'està bé, o gairebé. Aquest camí no estava previst i en cada nova passa m'hi quedo una estona fent el badoc, sovint encantat per un paisatge nou que sempre he de comprimir en un text de tants caràcters, espais inclosos. És per això que no tinc pas pressa per anar omplint aquesta pica virtual on hi aboco tot allò que ja ha estat publicat, llegit, llençat per al reciclatge i potser oblidat.