(publicat al dominical Lectura del diari Segre el diumenge 4 de gener de 2008)

El premi de poesia Màrius Torres d'aquest any passat quedarà oficialment desert i segurament seran ben pocs els qui en recordin el motiu amb el pas del temps. L'obra premiada (Cruixit, de Joan Carles Gonzalez Pujalte) va ser desqualificada unes setmanes més tard perquè algú va descobrir o destapar que gairebé la meitat del poemari havia guanyat uns dies abans l'Àncora de Sant Feliu de Guíxols.

En literatura, a diferència d'altres arts com el cinema o la música, és gairebé impossible que una obra pugui acumular guardons perquè en la majoria de convocatòries es demana que el treball sigui inèdit, que no hagi estat publicat i que no hagi guanyat cap altre premi abans. Pel que fa al Màrius Torres, i no són pas una excepció, fins i tot estipulen que no estiguis pendent d'un altre veredicte. Respecte els versos de Cruixit el jurat continua lloant-los, però considera que s'ha infringit les bases i que per tant s'ha de desqualificar l'autor i deixar en blanc l'edició de 2008. Presentar-se a premis és una manera de donar-se a conèixer com a escriptor; serveix també per publicar, per començar a fer-te un nom, per mantindre'l o consagrar-lo, per embutxacar-te uns diners que et permeten comprar temps i per dir sí, vaig pel bon camí. Quan t'hi presentes i no guanyes doncs fa una mica de mal (a ningú no li agrada perdre, no fotem). I si un dimecres et truca algú i demana per tu i et diu sóc tal i enhorabona, has guanyat el premi qual... aleshores ets força més feliç que fa una estona perquè tot ha sortit com anel·laves.

No conec Gonzalez Pujalte ni la seva obra, així que no puc jutjar-la ni és pas la meva intenció. El que sembla evident però, és que Cruixit deu ser un bon poemari i que ha tingut una sort contradictòria. Certament va saltar-se les bases, però sabent que existeix la possibilitat que no rasquis res enlloc, potser va jugar totes les cartes amb l'esperança de sortir vencedor en alguna de les partides. Potser, fins i tot, encara estava pendent d'un tercer veredicte. Quan a l'octubre van trucar-lo perquè pugés a recollir l'Àncora de poesia (750 euros i un trofeu), va arribar a plantejar-se el fet de renunciar-hi amb l'esperança de guanyar el Màrius Torres (6.000 euros i edició) quinze dies més tard? Aquí havia presentat un volum amb més del doble de poemes i potser no va considerar que realment fos la mateixa obra en un sentit estricte, qui sap si dubtava de la interpretació que el jurat faria del cas en cas de saber-ho. Sigui com sigui va tenir mala sort, si el calendari hagués estat al revés hagués pogut retirar l'obra de Sant Feliu i assegurar-se el Màris Torres, més sucós i prestigiós que l'altre. No se si està gaire acostumat a recollir triomfs literaris, però ja és mala sort tenir-la tant bona i tant mal organitzada.