(publicat al setmanari Directa del 15 d'abril de 2009)

Mai no van preocupar-me les consceqüències morals que per a l'esglèsia més carca representaven els instints primaris que ens duen, quan som adolescència, al fabulós món de la masturbació. No entraré en detalls, però com que ja de petit veia amb recèl el concepte de la fe, considerar aquesta pràctica plaent com un pecat no ho vaig entendre mai. Que una institució com l'esglèsia perdés el temps en aquestes coses ho trobava absurd, però l'argument no tenia desperdici. Bé, de fet era aquest el problema, el desperdici. Segons el seu criteri fer-se una palla i llençar les conseqüències embolicades en un mocador de paper era abandonar milers d'espermatozous a un destí fatal i molt distant del que li és propi. El que obvia aquesta teoria és que el cos produeix esperma tant si volem com si no, i surt a consciència o ho fa amb nocturnitat i traïdoria; sense avisar i acompanyat i provocat per somnis calents, vaja. Obvietats biològiques a banda, des de la perspectiva més rocambolesca dels qui s'oposen frontalment a l'avortament doncs, aquest exercici solitari, sovint alliberador i relaxant, és la interrupció més primària d'una futura vida humana.

Si Déu va dotar-nos amb aquest privilegi per tal que ens reproduim amb normalitat, tota activitat sexual que no vagi encaminada en aquesta direcció és un abús de la confiança que el creador va disposar-nos, (Déu no té temps per produir-nos artesanalment i en un moment  molt primerenc de l'existència va dir -apa, això es fa així i aneu fent que jo tinc altra feina). Però la humanitat és curiosa i viciosa, així que ja fa molts anys que hem descobert les bondats del sexe en sí i perquè sí. Hem convertit el mitjà en una finalitat senzillament agradable. Suposo que nostre senyor va calcular que erem ganduls de mena, així que va incentivar-nos amb el plaer i nosaltres, llestos com som, l'hem assumit com a tal més enllà del seu sentit original. I jo, descregut i cautelós, em guardo prou de fer-los cas i em poso aquella merda incòmoda, desagradable però imprescindible per evitar disgustos de tota mena.