(publicat al dominical Lectura del Segre el diumenge 2 d'agost de 2009)

Ara deu fer un parell o tres de mesos que comentava la prohibició de la Paeria d'exercir la prostitució a la via pública, una mesura que no entrava en els matisos pertinents. Al carrer, les noies i senyores de l'ofici, només hi prenen la fresca i fan tasques exclusivament comercials. Tècnicament per tant, algú hauria de distingir entre una cosa i l'altra i puntualitzar que allò que es prohibeix és l'exercici publicitari de serveis sexuals a la via pública.

Tant és però, els matisos no són matèria de canvi i els proxenetes, o les mateixes noies que es veuen abocades a treballar a peu de carretera, van agafar un mapa de Lleida i van buscar, en cada una de les

sortides de la ciutat,  quina era la primera rotonda o marge que ja no pertanyia al terme municipal. I allí s'han quedat les pobres xiquetes, torrades per un sol pesant, fent absolutament el mateix que fa tres mesos però una mica més desemparades. Cert, continuen treballant a cel ras, però és una mica més trist veure-les sota una merda d'ombreta al mig del no res que sota les llums d'un fanal de polígon industrial o a raser d'un porxo qualsevol per si plou.

Aquella primera imatge que la Paeria va foragitar no era desitjable, però va ser una manera força roïn de treure's els problemes de sobre; com si la mateixa realitat precària fos menys penosa si es troba cinc quilòmetres més enllà. Tot plegat previsible i això suposo que ho sabien. Al Centre Social la Maranya, situat al Centre Històric de Lleida, van fer no fa gaire unes jornades de debat on van reflexionar sobre aquesta qüestió; però a banda d'elles no tinc present que s'hagi obert i convidat a un debat públic sobre aquest tema des d'institucions amb més poder i recursos.  No crec que els polítics amb càrrec i sou es despertin arran de les jornades esmentades o dels meus articles, sobretot perquè la jurisprudència que regula aquesta qüestió els queda massa gran i això ja val per a mirar a una altra banda. Però quan es tracta de les seves competències ja hem vist com prenen les decisions i quines en són les conseqüències.

Ara caldrà veure si als Alamús, per posar un exemple, segueixen la línia marcada per la Paeria i foragiten les noies fins a Bell-lloc; o si per contra acaben agafant-li estima a la senyora que ha decidit ensenyar les seves qualitats en una cadira de càmping i una umbrel·la de colors llampants a l'entrada del poble.