(publicat al setmanari Directa del dos de desembre de 2009)
Hi ha qui pensa que com més en tens, més en
vols. De què? De tot suposo. De cavall, de vacances, de canelons d’espinacs, de
quintos i sobretot de diners. I si no pregunteu-li al Fèlix Millet, que passava
tiquets de vuit euros de l’esmorzar al bar de la cantonada i les factures del
telèfon de casa al Palau.
Hi ha molta gent que si pot passa dietes;
forma part d’un petit sobresou que s’esgarrapa perquè la paga és miserable i
tot hi ajuda per arribar a final de mes. Però quan cobres centenars de milers
d’euros és molt poc elegant fer aquestes coses, tot i que a vegades sembla que
és un tic de ric anar pel món d’aquesta manera i molta gent pensa que és així
com es fan els diners. Són estret de mena, sempre calculant i comparant,
conspirant fins l’últim cèntim i creient que tot s’hi val per emportar-se a la
butxaca, d’amagat, la propina que els companys de feina han deixat al sopar
d’empresa. Acumulen amb instint malaltís i els bull la sang quan se’ls escapa
un duro.
Però de tot el que s’ha fet públic, el que
m’agrada més és l’estafa al consogre amb l’excusa del casament de la filla.
Això és impagable malgrat hi ha qui en té la factura original i una punyalada a
l’esquena.
Resulta que la boda va costar 80.000 euros i
la pagaven a mitges els pares dels nuvis, els quals per defecte deuen tenir les
butxaques plenes i foradades. Doncs Millet, no només va passar totes les
despeses al Palau, sinó que encara va embutxacar-se els 40.000 del consogre. Hi
ha molta gent que s’hipoteca per pagar aquestes festasses i ell aconsegueix
treure’n benefici? Deu ser dels pocs catalans que ho han aconseguit. Ara
s’acosta Nadal i no sé pas quina cara faran tots plegats a l’hora de dinar. No
crec que el cornut que pagà el beure truqui en Millet per desitjar-li bones festes.
Qui podria localitzar-lo és en Castells, l’hauria de llogar per negociar el
finançament amb Madrid. Un home a qui el Vaticà va donar permís per enderrocar
una església, vés a saber què aconseguiria a banda d’una bona comissió.
