Al cap de munt de l’escala, un replà i una porta. Rere d’aquesta un passadís. Al fons, una sola porta. I a l’altra banda una habitació, també una vidriera que dóna pas a un balcó. Mirant avall abocat des de la barana, sobre el terra, l’ombra que has deixat al peu de l’escala.

***

Boadella ja no és un pallasso, només és un titella

***

És dilluns cinc de maig i sona el despertador a un quart de vuit. El tinc en funció repetició i puc apagar-lo fins a dues vegades més i tornar al somni per facicles abans no m'aixeco definitivament. Miro per la finestra i el paisatge és diferent perquè ja no visc on vivia, però a l'altra banda del pont hi ha, a grans trets, el mateix que he deixat enrere.

***

Estem treballant en la pàgina per fer-la més agradable. Poc a poc anirà prenent forma, com quan arribes a un pis nou. S'ha de pintar, decidir on anirà el sofà, aconseguir una taula, arreglar un armariet de la cuina i posar les làmpades. Fins que no m'ho va dir el dani, ara fa anys, no m'hi havia fixat; una habitació il·luminada per una bombeta nua és un lloc fred i impersonal, gairebé incòmode. De moment doncs, poc a poc hi portem llum i en breus podrem compartir amb vosaltres la lletra i el traç que donen sentit al projecte.

Val a dir que tot plegat no hagués estat ni seria possible sense la col·laboració del jordi de bell-lloc i l'helena de valència.

Una abraçada i benvinguts (i benvingudes, és clar, només faltaria, no pensava pas discriminar ningú)