|
Voregem perillosament les dotze, tastant les pessigolles del contrarellotge i he desat la càpsula d'avui a la carpeta dels provisionals, pendent de l'any nou i destinada, tampoc us enganyaré, a córrer i escampar-se per la xarxa gràcies a tu, no? Aquest era el joc malgrat no era el tracte i ara potser penses que sóc un trampós. Si fossis innocent t'esperaries el dia del teu sant i pensaries guaita aquest que n'és de bromista. Els tòpics, veritats entre cometes i plens de peròs, són així de cruels i ja n'hem fet trenta. Com a la vida, (que els dies passen i ningú pot dir-me que seré tant feliç com ara per molts hiverns), no vull pas plantar-me aquí. Ni en l'edat ni en el pecat ni en altercat. Un parèntesi, un respir, un altre horitzó i un deixar-se anar i potser millor que ens aturem, mirem, busquem en el mapa que ningú no t'ha venut perquè te l'has imprès tu mateix i ara sí, això no queda aquí. Divertit, a voltes angoixant i delirant i tothora apassionant. Va com va i menjarem per festes, brindarem a la vostra salut i tu què diries que hi ha dins la capsa? Potser un paper escrit a mà on només podries llegir-hi gràcies al jordi, l'helena, el cisco i tots vosaltres per haver-me ajudat a muntar aquesta pàgina, per captar les essències i fer unes il·lustracions brutals i també, perquè aquest era el sentit i una bona raó, per llegir i gaudir i pensar a veure quan arribarà el següent conte? Aviat, no hem plegat, només un descans i a partir d'ara un altre ritme. Fins ara.
***
|
|
|
La matèria tan sols es transforma i tant mateix, a voltes, el destí la conserva amb ironia. No és l'anxova un peix de mar obert i salat?
***
|
|
Quatre dies si no vas a peu pels carrers asfaltats de penúries. Les clavegueres s'empassen les misèries d'una desgràcia que plora fang i tristesa enllaunada, televisiva. Semàfors llempants que et diuen atura't, passa, pensa ràpid si val la pena pitjar l'accelerador de l'existència. Qui sap si hi ha, cantonada enllà, un taxista que treballa d'astronauta a mitja jornada, disposat a volar quan el senyor verd fa pampallugues de diversió eterna i comenta adéu. S'atura i es converteix en observador i lampista, mirada abatuda de fons acrític. Tu avançaràs i veuràs si surt a compte el black jack. Tot a una carta i crupier d'estar per casa.
***
|
|
a veure si ho veus.
***
|
|
Enguany la boira, aquí Lleida ciutat, és vergonyosa i mandrosa i no acaba de baixar. Resta expectant fent un tap indefinible sobre el cap que s'exten fins l'infinit. I com que no l'hi veus el marge i cada matí és així fins que te'n vas a dormir, acabes per creure que l'hivern no pot ser d'una altra manera i que el sol, com les bicicletes, només és per a l'estiu. I ja que hi hem de conviure, a banda que fa massa anys que ens coneixem, podria rebaixar-se i arrossegar-se arran de terrar per escampar-se, amagar-nos l'horitzó rera la cantonada i abraçar-nos romànticament i tètrica quan la girem per constatar que tot ho abarca i res no escapa malgrat no ho veiem.
***
|
|
***
|
|
Des de Johanesburg pot arribar un paquet on s'amaga un psicòpata assassí amb una destral disfressat, per confondre'ns, de professor d'autoescola. També pot ser que l'Helena de València transformi la web a la carta per convertir altercat en un aparador per a l'exhibicionisme personal, intel·lectual, visceral, virtual, passional i tal.
***
|
|
|
<< Inicia < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>
|
|
Pàgina 8 de 12 |
