No ploraré però sap greu. Recordo Rubianes solamente a Bellpuig i riure tant que em feia mal la mandíbula i la panxa, així que no cal dir res més si d'això es tractava.

***

per cert, tu on eres aquell dia?

***

Hi ha discos que a la primera diries que no et fan el pes. Si en el seu dia vas enamorar-te del so càlid i melangiós a mig camí entre les tonalitats mexicanes i el rock suau de Texas, de gravacions com Feast and Fire, Hot Rail o Black Light dels Calexico... quan et compres el Garden Ruin penses que t'han enganyat. Després l'aparques, te n'oblides, el recuperes, li dones una tercera, una quarta i una cinquena oportunitat fins que poc a poc t'adones que és boníssim i et lamentes d'haver-lo menystingut tant temps. Hi ha joies que mai no és tard per retrobar-les.

***

***

Mai algú ha arribat a calcular els sobrants que genera una persona al llarg de la seva vida? Quant pesarien? Quin volum ocuparien tots plegats? Suposo que ens marejaríem només d'imaginar nítidament tot allò que hem rebutjat si comptem ungles, vòmits, excrements, comentaris desafortunats, cabells, mocs, llàgrimes, orina i serum de les orelles. Per no parlar, és clar, del propi cadàver. Realment de mal gust, cert.

***

La migdiada és un invent tant gran com perillós. S'ha de prendre en la justa mesura, milimetrada gairebé. Si et passes, si l'arrodoneixes a l'alça ni que sigui un parell de minuts... ets pell i t'absorveix, et sedueix fatalment i quedes pres de la inconsciència absoluta. És un plaer immens i carregat de remordiments.

***