que llarga és l'espera del veredicte i que feixuga que serà la derrota pressionant per fer saltar el cosit de les butxaques dels pantalons.

*** 

Quan de nit, per una carretera comarcal, veig un ratolí que creua corrent davant meu que no podré esquivar perquè arribat el moment és tant petit que ja no sé on para... sempre m'imagino que a banda i banda de la calçada, amagats entre l'herbam, hi ha una colla de ratolins amb bitllets a les mans apostant si l'agosarat que travessa passarà, serà esclafat o com un covard es farà enrere. Els conills, per exemple, o queden aturats o es dediquen a correr davant els llums fins que troben un marge per escolar-se. Els ratolins no, ells sempre van de banda a banda passant arran, just, al límit. Arrisquen, aposten, juguen amb diners i la vida com ho fan molts humans faltats d'estima i gust per les gambes a la planxa. Gent sense esme que es llencen a la carrera desenfrenada d'una aposta absurda com la dels ratolins.

*** 

- i si no creus en sant Pancràs ni en Déu, ¿em diràs qui va fer el món, les persones, els gosso i tot plegat?

- és clar que t'ho sabré dir. Va ser Colon, aquell que té el monument al capdavall de la Rambla; i després el van matar, com passa sempre.

(Incerta glòria, de Joan Sales)

***

Heu escoltat mai Mishima? en tindreu set tota la vida.

***

***

vista l'actuació dels mossos ahir dimecres 18 de març de 2009 amb els estudiants de Barcelona diria que la policia nacional era més tolerant. Potser perquè estaven estigmatitzades ara sembla que procuraven anar més amb compte; i com que eren més vells i feien més panxa corrien menys i atonyinaven amb menys contundència.

***